Museu de Cal Granotes

Una prova inequívoca de la importància del sector adober a la ciutat d’Igualada és que hi ha dos Museus dedicats a la pell: el Museu de la Pell i el de Cal Granotes que il·lustren la història de l’activitat adobera a Igualada des del segle XIV (1340).

Cal Granotes, antiga adoberia, és un edifici preindustrial situat al Rec d’Igualada. És l’única adoberia museïtzada a Catalunya. Va començar a funcionar com adoberia entorn el 1763. L’edifici està construït amb pedra i morter i conserva els clots originals. Es realitzava de forma artesanal l’adob de la pell grossa.

L’interior de l’adoberia presenta una planta baixa anomenada també marina o ribera, amb la característica estructura en volta amb arcs de mig punt. El material de construcció és el morter de calç i pedra i l’encofrat és el sistema constructiu emprat en aquesta ocasió. Aquest material i la no presència de cap tipus d’obertura a l’exterior possibilita que es generi una estabilitat ambiental d’humitat i temperatura ideal per la matèria primera: la pell.

Pel que fa referència al procés, la planta baixa o ribera, es caracteritza per la presència de clots, elements d’obra on es submergien les pells en el diversos processos de l’adob. Així les pells en brut es preparaven, es a dir, es submergien el el clot de remull, es ferrejaven, depilaven i descarnaven en el ferrejador on també trobem els calciners. Tot seguit es purgaven en el clot d’alum amb excrements d’animals.

Un cop finalitzada la preparació, les pells s’adobaven barrejant-les amb escorça de pi i roldor. L’adob requeria diversos banys en diversos clots, augmentant progressivament la concentració de vegetals presents a l’aigua. Així podem parlar de tres fases d’adob: la mesa, el reforç i la colga. Passats uns 7 ó 8 mesos, les pells ja estaven adobades. Per últim les pells s’igualaven pel que fa referència al seu gruix, en el cavallet o post amb un ferro i es pujaven a l’estenedor a través d’una obertura al sostre o trapa.

A la planta superior o estenedor es feia l’acabat de les pells. A tal efecte, l’espai estava caracteritzat per una obertura a través de gelosies d’obra a la cara nord de l’edifici i la presència de finestres amb persianes a la part de migdia. En aquesta planta trobem els taulells per tal d’estirar, escórrer i aplanar les pells amb les boixetes i els merlets. Aquestes pells es penjaran dels ganxos de les barrades de l’estenedor, d’on es baixaran per tal d’aplicar-les greixos i productes d’acabat final com els colorants naturals: cúrcuma i mangre, olis, greixos i productes de càrrega com el sulfat de bari. Per últim a la vitrina amb estructura piramidal, podem veure gràficament la utilitat de la pell grossa elaborada a Cal Granotes i la gestió de tots els productes de rebuig, obtenint-ne beneficis, tal com l’aprofitament del pèl per tal d’elaborar brotxes, pinzells o respalls de roba; l’escorça com a combustible domèstic, la cendra procedent de la crema de l’escorça barrejada amb els greixos i sosa càustica per la elaboració de sabó i la carnassa tractada per tal de treure’n coles i gelatines.

Museu de la Pell

El Museu de la Pell exposa la maquinària i el procés d’adob de la pell ja en l’etapa industrial i diferents articles de pell de totes les èpoques que mostren la importància de l’ús de la pell al llarg de la història.

En la sala dels clots als bombos, hi ha tres espais diferenciats: el primer espai ens mostra com s’adobava la pell al 1890, que és la connexió amb Cal Granotes, on estan exposades les eines utilitzades per a l’adob artesanal vegetal. En el segon espai la importància del ferrocaril i les màquines de vapor i en el tercer espai la industrialització de la pell, on les bótes d’adobar jugaven un paper fonamental gràcies a l’energia elèctrica. Hi ha una exposició de la maquinària emprada pels adobers.

En la sala la pell en la història presenta aspectes de la producció, la utilització i la significació cultural de la pell en la nostra civilització mediterrània. Un univers de pell ens acosta a la diversitat dels usos de la pell i a la utilitat dels objectes fets de pell. La pell ha acompanyat l’home des de sempre, utilitzada per vestir-se i calçar-se, aixoplugar-se, present als arnesos de les bèsties, les corretges de les màquines i el mobiliari de les llars, però també en l’esport o la música.